L’any 2008, sota la direcció de la Dra. Critina Borderías, el grup d’investigació “Treballs, Institucions i Gènere” [TIG] (SGR 00765) de la Universitat de Barcelona va obtenir finançament per a dur a terme el projecte I+D+I “Reconstrucció de l’activitat econòmica a la Catalunya contemporània: treball i mobilitat social (segles XIX-XX)” -HAR2008-01998/HIST, IP: C. Borderías-.
El 2011, aquest projecte va entrar en una segona fase gràcies a l’obtenció d’un nou I+D+I “Reconstrucció de l’activitat econòmica a la Catalunya contemporània: treball, demografia i economies familiars (segles XIX-XX)” - HAR2011-26951, IP: C. Borderías-.
Les concepcions clàssiques de l’activitat econòmica classifiquen la població entre els denominats “actius” i els considerats “inactius, improductius o dependents”. Així definida, el valor de la variable activitat –utilitzada per analitzar l’evolució socioeconòmica, la seva estructura laboral i el canvi estructural, la modernització d’un país, la productivitat dels seus sectors econòmics, la capacitat de consum dels seus habitants, el seu benestar i la seva mobilitat social– es troba fortament compromesa pel problema del subregistre que presenten les fonts a partir de les quals s’han calculat (Censos Nacionals de Població, Anuaris Estadístics, Enquestes de Població Activa) En societats històriques, aquest subregistre afecta fonamentalment les activitats camperoles degut a la pluriactivitat, l’estacionalitat i el treball informal; el treball femení, degut a factors socio-culturals i al seu freqüent caràcter informal i discontinu; i el treball infantil.
Com a conseqüència d’aquest subregistre, a més dels biaixos mencionats, s’han minimitzat:
- Els ingressos que les famílies camperoles obtenien d’activitats no considerades com a tals en els censos –explotació de recursos forestals, carboneig, producció de cal, teules, quitrà, pous, gel, etc.– ja que només es comptabilitzava la «professió principal del cap de casa».
- Els ingressos de les famílies obreres e les que el treball femení –a la llum de diversos estudis microsocials– era molt més elevat del que mostren els Censos de Població.
- Les oportunitats de treball i de mobilitat professional i social que va propiciar la industrialització.
- La capacitat de consum de la població.
Pels motius exposats, l’eix fonamental del nostre projecte era reconstruir l’activitat femenina i infantil des d’una òptica local i prenent com a unitat d’anàlisi la família. Metodològicament, calia utilitzar fonts alternatives als censos i recórrer a l’elaboració de diverses bases de dades que permetessin el creuament de fonts macro i microsocials –padrons municipals, censos obrers, llistats de fàbrica, contribucions industrials, fonts notarials, etc. – amb l’objectiu de:
- Reconstruir les taxes d’activitat per gènere i edat a nivell municipal.
- Reconstruir l’estructura dels mercats de treball locals (sectors, professions i oficis).
- Reconstruir les tendències generals de l’activitat conjugant-les amb les estratègies d’utilització dels recursos humans en l’interior de les famílies.
És a dir, es tractava d’obtenir un nivell d’informació, tant pel seu volum com per la seva fiabilitat, per passar a una segona fase –l’actual– d’anàlisi dels factors determinants de l’activitat femenina i infantil tenint en compte tant factors d’oferta com de demanda, així com institucionals. Concretament, tractàvem d’identificar tres tipus de factors explicatius:
- Les relacions entre demanda i oferta de mà d’obra: determinar l’escassetat o abundància de la mà d’obra i el seu possible impacte en l’activitat masculina, femenina i infantil revisant les dades existents fins ara sobre demanda de la mà d’obra i població (migracions i fecunditat).
- Les característiques de gènere i edat de la mà d’obra en els diferents sectors econòmics i professionals en tant que aquestes característiques són les que estableixen el ventall d’oportunitats laborals obertes a homes, dones i nens/es (llocs de treball, promoció, estatus i salaris).
- Les estratègies laborals familiars, estratègies determinades per les oportunitats disponibles i les condicions de treball i per altres tipus de factors com l’alfabetització, la formació professional, el lloc d’origen, l’estructura familiar, el cicle de vida, el número i seqüència dels fills la transmissió intergeneracional d’oficis, professions o negocis i les estratègies de mobilitat social en l’interior de les famílies així com pel context social que, a través de la legislació i els valors socio-culturals, incentiva o penalitza unes opcions familiars o d’altres.
En definitiva, l’objectiu d’aquest projecte és identificar els factors determinats de l’activitat segons el gènere i l’edat incloent en aquest anàlisi la classe obrera però també sectors benestants com els propietaris de negocis i els professionals liberals.
Reconstrucció de l'activitat econòmica a la Catalunya Contemporània (XIX - XX): Treball i mobilitat social.
Convocatòria: Plan Nacional de I+D+i 2008-2011 . Programa Nacional de Proyectos de Investigación Fundamental. Subprograma de Proyectos de Investigación Fundamental no Orientada
Entitat finançadora: Ministerio de Ciencia e Innovación
Programa: Història i Art (HIST-ARTE)
Codi oficial: HAR2008-01998/HIST
Període d’execució: 2009-2011
Finançament obtingut: 121.000 €
Organisme: Universitat de Barcelona
Centre: Departament de Història Contemporània
Investigadora principal: Cristina Borderías.
Membres participants: Llorenç Ferrer, Àngels Solà, José María Borrás, Joaquim Maria Puigvert, Soledad Bengoechea, Juanjo Romero, Mercè Renom, Montserrat Miller, Jordi Ibarz, Lluís Virós, Carles Enrech, Mònica Borrell, Roser González-Bagaria, Conchi Villar, Martín Iturralde, Luis Santa Marina, Enric García Domingo.
Reconstrucció de l’activitat econòmica a la Catalunya Contemporània (XIX-XX): treball, demografia i economies familiars
Convocatòria: Plan Nacional de I+D+i 2008-2011 . Programa Nacional de Proyectos de Investigación Fundamental. Subprograma de Proyectos de Investigación Fundamental no Orientada
Entitat finançadora: Ministerio de Ciencia e Innovación
Programa: Historia i Art (HIST-ARTE)
Codi oficial: HAR2011-26951
Període d’execució: 2012-2014
Finançament obtingut: 46.585,00 €
Organisme: Universitat de Barcelona
Centre: Departament de Història Contemporània
Investigadora principal: Cristina Borderías.
Membres participants: Llorenç Ferrer, Àngels Solà, José María Borrás, Joaquim Maria Puigvert, Soledad Bengoechea, Juanjo Romero, Mercè Renom, Montserrat Miller, Jordi Ibarz, Lluís Virós, Mònica Borrell, Roser González-Bagaria, Conchi Villar, Martín Iturralde, Luis Santa Marina, Enric García Domingo.
Pel que fa a l’activitat femenina, els resultats obtinguts fins ara apunten que, més enllà del cicle familiar, i dels factors d’oferta, els models de creixement econòmic i els tipus d’industrialització són clau en la determinació del comportament de la mà d’obra. Així, on el mercat oferia oportunitats satisfactòries a les dones, aquestes responien positivament a la demanda, el que posa en qüestió les teories neoclàssiques i de l’economia laboral sobre els factors que determinen l’oferta de treball.
Pel que fa al treball infantil, s’ha comprovat que, malgrat les lleis de treball infantil i d’escolarització obligatòria, les taxes d’activitat infantil van ser molt elevades durant les dues dècades inicials del segle XX. Hem comprovat, a més, que la mà d’obra infantil –abundant, extremadament barata i que treballava en unes condicions pèssimes– va jugar un paper fonamental en el sosteniment econòmic del sector del vidre català des de finals del segle XIX fins a la dècada de 1920.
Pel que fa a l’activitat econòmica desenvolupada per les dones de classe mitja, un tema al que la historiografia nord-americana i britànica ha fet aportacions molt rellevants però que en el cas espanyol està encara en una fase inicial. Aquesta investigació ha tret a la llum el paper fonamental que van jugar en sectors com el negoci del llibre, la producció d’encaixos o el sector immobiliari i el préstec hipotecari, contradient la imatge tradicional que es té de les dones de classe mitjana desvinculades de la vida econòmica.
Dintre del projecte s’han elaborat diverses bases de dades que contenen tant dades susceptibles de tractament quantitatiu com dades de caràcter qualitatiu al voltant del treball femení i infantil entre les quals s’han de destacar dues:
PADROCAT: Conté el buidatge de les dades individuals de 133 padrons municipals d’habitants entre 1836 i 1950 corresponents a 56 localitats catalanes. Actualment, aquesta base de dades conté un total de 312.023 registres individuals corresponents a 75.773 domicilis. La població buidada correspon al 100% de la població de fet en el moment de l’empadronament, excepte en localitats com Barcelona, Manresa, Olot o Sant Feliu de Guíxols entre d’altres en les que la mostra buidada oscil·la entre el 0,5 i el 50%.
CENOCAT: Conté, entre censos obrers nominals i estadístiques sobre mà d’obra ocupada i salaris un total de 40 documents amb informació sobre unes 4.000 empreses i més de 350.000 registres individuals corresponents a 69 localitats catalanes entre 1855 i 1930.
Borderías, C. (2010): Gender Inequalities in Family consumption Spain 1850-1930. En: T. Addabbo, M.P. Arrizabalaga, C. Borderías y A. Owens (eds.), Gender inequalities, households and the production of well-being in modern Europe, Ashgate, Surrey: 179-197.
Borderías, C. (2011): La reconstrucción de la actividad femenina en Cataluña circa 1920. Revista de Historia Contemporánea, 44: 17-47.
Borderías, C. (2013): Revisiting Female Labour Force participation in Catalonia (1920-1936). Feminist economics, Vol. 18, 3, 2013: 1-19
Borderías C. (en premsa) Salarios infantiles y presupuestos familiares en la Cataluña Obrera (1856-1920), en José María Borrás (ed.), Tres siglos de trabajo infantil en España. Barcelona, Icaria editorial.
Borderías, C. y Bengoechea, S. (2010): Paro, políticas laborales y desigualdades de género en la Segunda República. En M.J. Espuny y O. Paz Torres (coords.), Crisis y empleo, Barcelona, Editorial Libreria Bosch.
Borderías, C., Villar, C. y González, R. (2011): El trabajo femenino en la Cataluña industrial (1919-1930): una propuesta de reconstrucción. Revista de Demografía Histórica, 29, 1: 55-88.
Borrás, J.M. (2009): Los límites del primer intervencionismo estatal en el mercado laboral: La Inspección del Trabajo y la regulación del empleo de las mujeres (Cataluña 1900-1930), Cuadernos de Historia Contemporánea, 31, 2: 149-191.
Borrás, J.M. (2012), Tasas de actividad y género en la Cataluña de 1900: estudio de casos en la Cuenca del Ter, Revista de Historia Contemporánea, 44: 73-108.
Duraes, M., Fauve-Chamoux, A. y Ferrer, Ll. (2009): The transmission of Well Being. Gendered Marriage Strategies and Inheritance systems in Europe (17th-20th centuries), Peter Lang, New York.
Enrech, C. (2008): Treball femení i estratègies familiars davant el mercat laboral a Terrassa. Una investigació en perspectiva comparada (1920-1936), Terme, 24: 155-174.
Enrech, C. (2010): El sindicalismo textil: entre la solidaridad y la exclusión
Historia Social, 68: 89-113.
Ferrer, Ll. (2009): La industrialització de Catalunya. Les fàbriques tèxtils del riu Cardener al segle XIX. Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, XXVII: 321-366.
Ferrer, Ll. (2009): Les emigracions hivernals a Catalunya en el segle XIX. Un aspecte del mercat de treball en el món rural. En: D.D.A.A., Els processos migratoris a les terres de parla catalana. De l'època medieval a l'actualitat, Publicacions de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, Valencia: 623-64.
Ferrer, Ll. (2010): Matrimonial Regimes in Catalonia and Spain. En M.P. Arrizabalaga, I. Volován, M. Eppel, J. Kok and M. L. Nagata, Many paths to Hapiness? Studies in population and family history. A festschrift for Antoinette Fauve-Chamoux. Amsterdam, Aksant: 347-361.
Ferrer, Ll. (2011): Acceso y distribución de los medios de producción. Herencia y reproducción social. En: F. Chacón y J. Bestard (eds.), Familias. Historia de la sociedad española (del final de la edad media a nuestros días, Cátedra, Madrid: 255-324.
Ferrer, Ll. (2011): Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya Central (segles XVIII-XIX), Fundació Noguera, Barcelona.
Ibarz, J. (2010): Migration in the Formation of the Labour Market in the Barcelona Docks (1910-1947). Journal of Mediterranean Studies, 19 (2): 271-293.
Joaquim M Puigvert (2010): Veterinaris i salut pública en el món rural, Plecs d’Història Local, 137: 8-10.
Joaquim Puigvert (2012): Higienismo y salud pública en el mundo rural catalán (1855-1936). En A. Cohen (ed.), El Trabajo y sus riesgos en la época contemporánea: conocimientos, codificación, intervención y gestión, Universitat de Barcelona/Icaria Editorial, Barcelona.
Puigvert, J.M (2012): Higenismo y salud pública en el mundo rural catalán (1855-1936). En A. COHEN (ed.), El trabajo y sus riesgos en la época contemporánea. Conocimiento, codificación, intervención y gestión, Barcelona: Icaria Editorial/ Publicacions i Edicions Universitat de Barcelona: 57-90.
Romero, J.J.: (2010) Estado, trabajadores y empleo femenino en los origenes de la industria en la España Contemporánea, Mélanges de la Casa de Velásquez, 40 (2): 95-115
Solà, À. (2009): Las mujeres como negociantes en la producción de encajes en Barcelona en el siglo XIX”, en A. Martinelli y L. Savelli (ed.), Percorsi di laboro e progetti di vita femminile, Felici Editore, Pisa: 43-49.
Solà, A. (2010): Silk industry in Spain, 1600-1800. Transfer and Improvements. Technological History, 30: 111-120.
Solà, À. (2012), Las mujeres como copartícipes, usufructuarias y propietarias de negocios en la Barcelona de los siglos XVIII y XIX según la documentación notarial. Revista de Historia Contemporánea, 44: 111-147.
Solà, A. (2013), Ignàsia Robira, empresària puntaire al tombant del segle XVIII, Barcelona-Metrópolis, 87: 28-29
Villar, C., Mònica Borrell, Juanjo Romero, Enrech, C. y Ibarz, J. (2011): Working Women 'de-unionization'. The struggles for autonomy (Barcelona, 1910-1936). En: A.E. Woodward; J.M, Bonvin y M. Renom (eds.), Transforming Gendered Well-Being in Europe. The Impact of Social Movements. Farnham, Ashgate: 51-65.
Virós, Ll. (2013): Empresa e innovación tecnológica en el distrito industrial de Manresa durante el franquismo. Entre la copia, la adaptación y la creatividad, Investigaciones de Historia Económica - Economic History Research, 9 (1): 21-31.
Borderías, C. (2008), “Reconstructing the female activity rate and labour market structure in Catalonia (1830-1955): problems, sources and methodologies”, I International Workshop: Methodologies for reconstructing the female activity rate in historical Europe, Barcelona, January 11th, , UB/UAB.
Borderías, C. (2008): “Reconstrucción de la Actividad femenina en Cataluña. Una propuesta metodológica para un estudio comparativo”, I Seminario sobre la Reconstrucción de la Actividad Femenina en Cataluña. Propuesta de un modelo metodológico para un proyecto comparativo a nivel Europeo, Barcelona, 2 de Diciembre, Departamento de Historia Contemporánea.
Borderías, C. (2010): La reconstrucción de la tasa de actividad en la Cataluña industrial: nuevas evidencias sobre los determinantes del empleo femenino (Siglos XIX-XX), IX Congreso de la ADEH, Sao Miguel, Açores, 17-19 junio.
Borderías, C. (2010): La reconstrucción de la tasa de actividad en la Cataluña industrial: nuevas evidencias sobre los determinantes del empleo femenino, XV Congreso Internacional de la AEIHM, Mujeres e Historia: Diálogos Entre España América Latina, Bilbao, 11-13 noviembre.
Borderías, C. (2010):La reconstrucción de la tasa de actividad en la Cataluña industrial: nuevas evidencias sobre los determinantes del empleo femenino, XV Congreso Internacional de la AEIHM, Mujeres e Historia: Diálogos Entre España América Latina, Bilbao, 11, 12 y 13 de noviembre.
Borderías, C. (2010): La reconstrucción de la tasa de actividad en la Cataluña industrial: nuevas evidencias sobre los determinantes del empleo femenino (Siglos XIX-XX), IX Congreso de la ADEH (Sao Miguel, Açores, 17-19 junio).
Borderías, C. (2011): Una revisión de los determinantes de la actividad femenina en Cataluña durante los años veinte. X Congreso Internacional de la AEHE, Carmona, 8-9 septiembre.
Borderías, C. y Bengoechea, S. (2009): Paro y desigualdad de género en la Segunda República: Mercados de trabajo e Instituciones, X Jornadas Interdisciplinarias Relaciones Laborales: Crisis y ocupación, Universidad Autónoma de Barcelona, 30 noviembre- 2 diciembre.
Borderías, C. y Villar, C. (2012): Reconstruyendo empleo y oficios en la Cataluña textil: género y edades en el primer tercio del siglo XX. Comunicación. XI congreso de la AHC, Granada, 12-15 septiembre.
Borderías, C., Muñoz, L. y Craig, B. (2010): Women's labour force participation in urban industry in Spain and France, 8th ESSHC, Ghent, 13-16 April.
Borderías, C., Solà, A., Ferrer, Ll. y Villar, C. (2009): The FLFP in Catalonia (1830-1955): first results. International Workshop: Reconstructing the female activity rate in historical Europe, Barcelona, 31 octubre.
Borderías, C., Solà, A., Ferrer, Ll., Villar, C. (2009), “The FLFP in Catalonia (1830-1955): first results”, II International Workshop: Reconstructing the female activity rate in historical Europe, Barcelona, October 31, , Department of Contemporary History,
Borderías, C., Villar, C. y Juanjo Romero (2011): Clasificación HISCO de las ocupaciones laborales: Padrones Municpales Catalanes 1836-1950, Seminario sobre Ocupaciones y Mercados de Trabajo, Madrid, 16-17 Junio.
Borrás, J.M. (2010), Una aproximación cuantitativa al trabajo infantil en la industria catalana (1900-1930), XV Congreso Internacional de la AEIHM, Mujeres e Historia: Diálogos Entre España América Latina, Bilbao, 11, 12 y 13 de noviembre.
Borrás, J.M. (2010): Una aproximación cuantitativa al trabajo infantil en la industria catalana (1900-1930), XV Congreso Internacional de la AEIHM, Mujeres e Historia: Diálogos Entre España América Latina, Bilbao, 11-13 noviembre.
Borras, J.M. (2012), Discursos obreros acerca del trabajo infantil: edades de ingreso en el mercado laboral y percepción de la infancia (1855-1930). Comunicación. XII Jornadas de Historia del Trabajo, Barcelona. 3-4 mayo.
Borrell, M. (2009): Feminización y precarización del servicio doméstico (1900-1956)”, IX Jornades d'Història del treball: 'Velles i noves formes d'ocupació i precarietat', Barcelona, 28-29 abril.
Borrell, M. (2009): Feminización y precarización del servicio doméstico (1900-1956), IX Jornades d'Història del treball: 'Velles i noves formes d'ocupació i precarietat' (Barcelona, Facultad de Geografia e Historia, 28-29 de abril.
Borrell, M. (2010): El servicio doméstico en Barcelona (1900-1940), XV Congreso Internacional de la AEIHM, Mujeres e Historia: Diálogos Entre España América Latina, Bilbao, 11-13 noviembre.
Borrell, M. (2010): El servicio doméstico en Barcelona (1900-1940), XV Congreso Internacional de la AEIHM, Mujeres e Historia: Diálogos Entre España América Latina, Bilbao, 11, 12 y 13 de noviembre de 2010.
Borrell, M. (2010): Estrategias laborales femeninas del servicio doméstico en la ciudad de Barcelona, 1930-1940, IX Congreso de la ADEH, Sao Miguel, Açores, 17-19 junio.
Borrell, M. (2010): Estrategias laborales femeninas del servicio doméstico en la ciudad de Barcelona, 1930-1940, IX Congreso de la ADEH (Sao Miguel, Açores, 17-19 junio).
Enrech, C. i Villar, C. (2010): Women's contribution to the working class families’ economy (Spain, 1930-1950), 8th ESSHC, Ghent, 13-16 April.
Enrech, C. y Villar, C. (2010): Women's contribution to the working class families’ economy (Spain, 1930-1950), 8th European Social Science History Conference, Ghent, 13-16 Abril.
Ferrer, Ll. (2010): El trabajo femenino en las masías catalanas, IX Congreso de la ADEH, Sao Miguel, Açores, 17-19 junio.
Ferrer, Ll. (2010): Younger sons, economic progress and social mobility in Catalonia (XVIII-XIXth century), 8th ESSHC, Ghent, 13-16 April.
Ferrer, Ll. y Borderías, C.(2012), Households and the textile industry. A specific labour market in Catalonia (1900-1936). Comunicación. The XVIth World Economic History Congress, Stellenbosch South Africa 9-13 Julio.
Ferrer, Ll. y González-Bagaria, R. (2012): Migraciones y mercado de trabajo en la industria textil catalana durante el primer tercio del siglo XX. Comunicación. Comunicación. XI congreso de la AHC, Granada, 12-15 septiembre.
Ferrer, Ll., Sarasúa, C., Moring, B. i Pareja, A. (2010): Women's labour participation in agriculture in Spain: 17th-18th-19th centuries, 8th ESSHC, Ghent, 13-16 April.
Ferrer, Ll., Younger sons, economic progress and social mobility in Catalonia (XVIII-XIXth century) 8th ESSHC, Ghent, 13-16 April, 2010.
González-Bagaria, R. (2010), Trabajo femenino y estrategias familiares de empleo en las colonias industriales catalanas: los casos de las colonias Viladomiu y cal Marçal (1889-1960), IX Congreso de la ADEH (Sao Miguel, Açores, 17-19 junio).
González-Bagaria, R. (2010): Actividad femenina y determinantes familiares en las colonias industriales textiles catalanas (1930-1950): ¿cambios o continuidades?, XV Congreso Internacional de la AEIHM, Mujeres e Historia: Diálogos Entre España América Latina, Bilbao, 11-13 noviembre.
González-Bagaria, R. (2010): Actividad femenina y determinantes familiares en las colonias industriales textiles catalanas (1930-1950): ¿cambios o continuidades?, XV Congreso Internacional de la AEIHM, Mujeres e Historia: Diálogos Entre España América Latina, Bilbao, 11, 12 y 13 de noviembre.
González-Bagaria, R. (2010): El crecimiento económico de las colonias textiles catalanas durante el franquismo, una etapa dorada: los casos de las colonias Viladomiu y Valls (1873-1960). La dictadura Franquista: la institucionalización de un régimen, Congreso Internacional, Barcelona, 22-23 abril.
González-Bagaria, R. (2010): Trabajo femenino y estrategias familiares de empleo en las colonias industriales catalanas: los casos de las colonias Viladomiu y cal Marçal (1889-1960), IX Congreso de la ADEH, Sao Miguel, Açores, 17-19 junio.
Ibarz, J. ( 2010): Migration and the Shaping of the Labour Market in the Barcelona Docks during the early Francoist period, 3rd Mediterranean Maritime History Network Conference, Esmirna, 4-8 mayo.
Ibarz, J. (2010): Migration and the Shaping of the Labour Market in the Barcelona Docks during the early Francoist period, 3rd Mediterranean Maritime History Network Conference, Esmirna (Turquía),4-8 mayo.
Ibarz, J. (2010): Skillness and geographical origin of the dockers of Barcelona during the early francoism, 8th ESSHC, Ghent, 13-16 April.
Ibarz, J. (2012), The women and Children's Labor in the Mechanization of the Glass Industry in Spain, 1900-1936. Comunicación. IX European Social Science History Conference, Glasgow , 11-14 abril.
Ibarz, J. (2011): Migración, transmisión del oficio y pautas residenciales en la configuración del mercado de trabajo de la estiba. Barcelona, años 30 y 40. II Conference CICTCEM. Heritage, Uses and Representations of the Sea, Porto, 20-22 mayo.
Iturralde, M. (2010):El trabajo infantil en la indianería barcelonesa de la segunda mitad del siglo XVIII, XV Congreso Internacional de la AEIHM, Mujeres e Historia: Diálogos Entre España América Latina, Bilbao, 11-13 de noviembre.
Iturralde, M. (2012a): El mercado de trabajo infantil en la Barcelona del setecientos. Comunicación. XI congreso de la AHC, Granada, 12-15 septiembre.
Iturralde, M. (2012b): El trabajo infantil en la indianería barcelonesa del siglo XVIII. Comunicación. XII Jornadas de Historia del Trabajo, Barcelona. 3-4 mayo.
Joaquim M. Puigvert (2009): Los expedientes universitarios en el siglo XIX. Una Fuente para la historia (socialmente desigual) de las profesionesliberales, XXI Seminari d’Històrica Econòmica i Social. Fonts per a l’estudi dels grups i les desigualtats socials, Universitat de Girona, 2009.
Joaquim M. Puigvert (2010): El rol social del metge a la Catalunya rural dels segles XIX i XX, XVI Congrés d’Història de la medicina de Catalunya, Reial Acadèmia de la Medicina de Catalunya, Sant Feliu de Guíxols.
Luis Santa Marina (2010): Género, tecnología y estrategias empresariales. Las profesiones femeninas de estaciones del Metro de Barcelona 1920-1980, XV Congreso Internacional de la AEIHM, Mujeres e Historia: Diálogos Entre España América Latina, Bilbao, 11-13 noviembre.
Miller, M. (2012a), Barcelona’s Twentieth-century female foodmarket vendors. Comunicación. Congreso “Food and the City", Boston (EEUU), febrero.
Miller, M. (2012b), Barcelona’s twentieth-century female foodmarket vendors: reflections on a trade subculture”. Comunicación. Congreso de la Urban History Association de EEUU, Columbia (New York), octubre.
Miller, M. (2013), Las tenderas de los mercados de Barcelona en las primeras décadas del siglo XX. Comunicación. XIII Jornadas de Historia del Trabajo, Barcelona, 3-4 mayo.
Santa Marina, L. (2010): Género, tecnología y estrategias empresariales. Las profesiones femeninas de estaciones del Metro de Barcelona 1920-1980, XV Congreso Internacional de la AEIHM, Mujeres e Historia: Diálogos Entre España América Latina, Bilbao, 11-13 de noviembre.
Solà, À. & Lotta Vikström (Umea University), Women’s labour participation in the business sector of two towns in nineteenth-century Spain and Sweden: Barcelona and Sundsvall, 8th ESSHC, Ghent, 13-16 April, 2010.
Solà, A. (2009): “L’arrivée de la dentelle mécanique à Barcelone”, conferencia inaugural en el 7e Colloque Europeen des Pays du Calaisis, celebrado en Calais los dias 28 y 29 de noviembre.
Solà, A. (2009): “The intergenerational role of women in business family strategies in Barcelona during the Eighteenth and Nineteenth Centuries. A first approach”, comunicación presentada en el XV World Economic History Congress, Utrecht, 3 de agosto de 2009.
Solà, A. (2009): Entrepreneurial Women of Barcelona in the middle of the XIXth Century”, Comunicación a la XXXX Annual Conference of the society for Spanish and Portuguese Historical Society of the United States of America, Kansas City, 3th April.
Solà, A. (2009): Les impressores barcelonines del segle XIX, Conferencia inaugural de la exposición Muses de la Imprenta. La dona a les arts del llibre. Segles XVI-XIX, Barcelona, 3 de diciembre.
Solà, A. (2009): The intergenerational role of women in business family strategies in Barcelona during the Eighteenth and Nineteenth Centuries. A first approach, XV World Economic History Congress, Utrecht, 3 agosto.
Solà, À. (2010): Copartícipes, usufructuarias y propietarias de negocios. Las mujeres como productoras de bienes y servicios en los negocios familiares. El caso de Barcelona XV Congreso Internacional de la AEIHM, Mujeres e Historia: Diálogos Entre España América Latina, Bilbao, 11, 12 y 13 de noviembre.
Solà, À. (2010): La producció de puntes de coixí al Maresme, Primera Jornada sobre la industrialització tèxtil al Maresme, Vilassar de Dalt, 25 septiembre, 2010.
Solà, À. (2010): Les puntes al Maresme, 1650-1939” (Los encajes en el Maresme, 1650-1930), Primera Jornada sobre la industrialització tèxtil al Maresme, Vilassar de Dalt, 25 septiembre.
Solà, À. (2011): Els capitals americans i la industrialització de Barcelona al segle XIX, Jornada Les Bases Colonials de Barcelona, 1764-1968, Barcelona, 20 mayo.
Solà, À. y Lotta Vikström (2010): Women’s labour participation in the business sector of two towns in nineteenth-century Spain and Sweden: Barcelona and Sundsvall, 8th European Social Science History Conference, Ghent, 13-16 Abril.
Solà, A., “Les primeres fàbriques de Barcelona i el seu pla”, conferencia Inaugural de la VII Jornadas de Arqueología Industrial de Cataluña, en Barcelona el 29 de octubre de 2009.
Villar, C. (2009): Trabajo, género y precariedad en la Industria Metalgráfica (1900-1950)” IX Jornades d'Història del treball: 'Velles i noves formes d'ocupació i precarietat', Barcelona, 28-29 abril.
Villar, C. (2009): Trabajo, género y precariedad en la Industria Metalgráfica (1900-1950), IX Jornades d'Història del treball: 'Velles i noves formes d'ocupació i precarietat' (Barcelona, Facultad de Geografia e Historia, 28-29 de abril).
Villar, C. (2010): De la República al Franquismo: trayectorias laborales femeninas y estrategias familiares de empleo en un barrio obrero de Barcelona (1930-1955), IX Congreso de la ADEH, Sao Miguel, Açores, 17-19 junio.
Villar, C. (2010): De la República al Franquismo: trayectorias laborales femeninas y estrategias familiares de empleo en un barrio obrero de Barcelona (1930-1955), IX Congreso de la ADEH (Sao Miguel, Açores, 17-19 junio).